Millonarios, elitistas e hipócritas

La nueva Ejecutiva Federal del PSOE

Tanto El Mundo como El País se sienten satisfechos por la elección de su preferido, Rubalcaba, para liderar el PSOE. Pero eso no quiere decir que sea lo mejor para el PSOE. Probablemente sea la peor de las opciones, pero ambas candidaturas eran lo peor de lo peor. Los vencedores y los vencidos no tienen nada que ver con el socialismo. Hace tiempo que están en política interpretando un papel que les hace "gozar" de una posición llena de privilegios, un gran elitismo y mucho dinero. Todos ellos dejaron de creer en los postulados "socialistas" para encauzar una vida enteramente dedicada a los mercados, el consumismo y la asunción de ideas y postulados neoliberales o ultraconservadores, aunque sea de forma inconsciente, tal y como se puede apreciar en cada uno de los perfiles, tanto públicos como personales, de los principales exponentes de dichas candidaturas. Apenas quedan unos cuantos idealistas o luchadores, que no se encontraban en ese cónclave, que  pueden llamarse "socialistas", aunque cada vez los hay menos.

El negro

Rosa Montero, El País, 10-01-12

Estamos en el comedor estudiantil de una universidad alemana. Una alumna rubia e inequívocamente germana adquiere su bandeja con el menú en el mostrador del autoservicio y luego se sienta en una mesa. Entonces advierte que ha olvidado los cubiertos y vuelve a levantarse para cogerlos. Al regresar, descubre con estupor que un chico negro, probablemente subsahariano por su aspecto, se ha sentado en su lugar y está comiendo de su bandeja. De entrada, la muchacha se siente desconcertada y agredida; pero enseguida corrige su pensamiento y supone que el africano no está acostumbrado al sentido de la propiedad privada y de la intimidad del europeo, o incluso que quizá no disponga de dinero suficiente para pagarse la comida, aun siendo ésta barata para el elevado estándar de vida de nuestros ricos países. De modo que la chica decide sentarse frente al tipo y sonreírle amistosamente. A lo cual el africano contesta con otra blanca sonrisa. A continuación, la alemana comienza a comer de la bandeja intentando aparentar la mayor normalidad y compartiéndola con exquisita generosidad y cortesía con el chico negro. Y así, él se toma la ensalada, ella apura la sopa, ambos pinchan paritariamente del mismo plato de estofado hasta acabarlo y uno da cuenta del yogur y la otra de la pieza de fruta. Todo ello trufado de múltiples sonrisas educadas, tímidas por parte del muchacho, suavemente alentadoras y comprensivas por parte de ella. Acabado el almuerzo, la alemana se levanta en busca de un café. Y entonces descubre, en la mesa vecina detrás de ella, su propio abrigo colocado sobre el respaldo de una silla y una bandeja de comida intacta.

Dedico esta historia deliciosa, que además es auténtica, a todos aquellos españoles que, en el fondo, recelan de los inmigrantes y les consideran individuos inferiores. A todas esas personas que, aun bienintencionadas, les observan con condescendencia y paternalismo. Será mejor que nos libremos de los prejuicios o corremos el riesgo de hacer el mismo ridículo que la pobre alemana, que creía ser el colmo de la civilización mientras el africano, él sí inmensamente educado, la dejaba comer de su bandeja y tal vez pensaba: "Pero qué chiflados están los europeos".

MENTIDA NO, ÉS UNA ESTAFA
P.D. TREMOLE RTVE...

FALLA DEL PAÍS VALENCIÀ
______________________________________________________

ARTISTES FALLERS: FRANCISCO CAMPS, 
RITA BARBERÀ I ALBERTO FABRA
NINOTS: VALENCIANS I VALENCIANES

OPERACIÓN RESCATE = RUINA TOTAL

El Estado ha salido por primera vez al rescate de una comunidad autónoma para evitar su asfixia financiera. En sus primeros días de Gobierno, el equipo económico de Mariano Rajoy ha tenido que ayudar a la Comunidad Valenciana, la más endeudada de España, para que pudiera hacer frente a un vencimiento de deuda que no podía atender por falta de recursos. Fuentes de la Consejería de Economía lo confirmaron ayer y aseguraron que la deuda —123 millones contraídos con el Deutsche Bank— ya estaba solventada: “Pagada está”. ¿Pero la ha avalado el Tesoro Público? “En este caso, sí”, respondieron estas fuentes. 


P.D. La prensa próxima al PP ha evitado publicar esta noticia y sus pormenores...

Romeu i Aracil

Romeu diu que "ha aprés socialisme amb Aracil". L'exsecretari general del PSOE de Canals i expulsat del partit després de pactar amb la dreta a canvi de contrapartides personals, denigrar el partit i els seus principis més elementals ideològics, expedientar i apartar a persones que tenien un esperit crític i, aleshores, molestaven perquè eren socialistes i no trepes com ell i els seus col.laboradors, sembla vore en Romeu el seu salvador. Este senyor és el mateix que va imposar a l'agrupació local el recolzament a Alarte, impedint que Romeu puguera tindre el vot d'algun delegat de Canals censurant tota iniciativa dels militants que anara en eixa direcció. Ara resulta que li plora a Romeu, després de ser expulsat del partit. Este "espavilat" de la política no en té prou i ara pretén rehabilitar-se de les seues tropelies a prop de Romeu, fent-se el més pro Romeu i pro Asunción del partit, perquè no li va traure cap favor a Alarte, quan en realitat és i són -els que encara l'acompanyen- la viva imatge de la crisi del PSOE a nivell nacional, persones ultraconservadores i antisocialistes, persones interessades, que han utilitzat el PSOE per a fer diners (directa o indirectament), recolzar al PP i guanyar favors, persones autoritàries, que no entenen d'ideologies sinó de poltrones. Han segrestat la veu dels electors i militants del partit i han fet forta a la dreta per pur interés particular, com ha ocorregut en moltes altres localitats valencianes...
L'acostament de Romeu cap a persones que encarnen els pijors valors del socialisme valencià demostra que no hi ha cap intenció de renovar el partit, perquè són els mateixos que han contribuït a afonar-lo.

Francesc Romeu: molt de soroll per res

---------------------------------------------------------------------------

Francesc Romeu vol ser el nou Secretari General dels socialistes valencians, del PSPV de tota la vida. No és la primera vegada que ho intenta. En 2008 va presentar la seua candidatura en el Congrés Nacional del PSPV i va acabar pactant amb els mateixos que criticava ferotgement, els Lermistes. A partir d'eixe moment Romeu va destapar les seues vertaderes cartes, les de l'oportunisme, el victimisme i l'egocentrisme disfressat d'ambició personal. Esta profunda contradicció entre el seu discurs i les seues actuacions han perviscut fins als notres dies. 

Romeu es presenta com a la sol.lució als mals que pateix el PSPV, com una mena de salvador o mesies dels socialistes valencians que pretén recuperar els ideals perduts, la participació de les bases i canviar l'estructura organitzativa del partit per a millorar el seu funcionament. Romeu va generar esperances quan va apareixer la seua candidatura en 2007, potser perquè estava avançant els mals que han afonat al partit en els nostres dies. La seua posició minoritària en aquell congrés, el va obligar a  pactar amb els mateixos que criticava durament i considerava responsables de la crisi interna que pateix el PSPV des de fa molts anys. 

Este pacte amb els lermistes va decebre a molta gent, -entre els quals es trobava este servidor que ara vos escriu-, va demostrar que no hi havia cap compromís col.lectiu en la seua candidatura, més aviat un egocentrisme i una ambició personal que contradeia el seu discurs i el situaven més a Madrid que a València (un lloc de feina al cap i a la fi). Esta contradicció entre el que predicava i les sues actuacions s'han vist reforçades amb les persones que han anat situant-se en la seua òrbita: seguidors de l'exministre Antonio Asunción (el candidat del PP contra Alarte, promocionat per El Mundo, La Cope, Es radio, Intereconomia i La Razón), dirigents que van recolzar Alarte però que no han sigut recompensats políticament, responsables polítics que han fomentat la divisió interna i han pactat amb la dreta a canvi de contrapartides personals (com en el cas de Canals), etc. 

El culte a la personalitat i l'egocentrisme extrem queda ben palés a la seua pàgina web, http://www.francescromeu.es/, on es presenta un Romeu exhibicionista, una mena de "mister" de la política, model  de no se sap què (amb un book de fotografies ampli i ben elaborat). Parla de "bandolerisme" en el PSPV, quan es rodeja de persones de dubtós compromís polític, que han fomentat els pactes amb la dreta per pur interés personal, han dividit el partit i han sigut expedientats o expulsats amb tota la raó del món. Ha explotat el victimisme o la rebeldia, per tal de cridar l'atenció interna i externa (mitjans de comunicació de la dreta i el matiex Canal 9). 

Parla que té molta gent darrere, però de tant de repetir-ho sembla que és més un desig que una realitat. Convoca rodes de premsa en solitari en un bar a València o s'autoconvida  a una entrevista a Canal 9 per a malparlar del seu partit i presentar-se com al mesies elegit. El que no diu o ignora és que molta gent vàlida i amb idees clares i compromisos ferms, que són més capaces que ell, han fugit del PSOE perquè veuen en tots els bandos els mateixos defectes i les mateixes intencions...males intencions.